Crònica de l’entrevista a Daniel Ruiz: seguretat, ocupacions i rumb polític del PP a Girona
Daniel Ruiz, recentment nomenat president del Partit Popular a les comarques gironines, ha tornat al plató d’El Mirador com a casa seva. L’entrevistador li ho recorda amb un somriure: aquí va començar a sortir a la televisió quan encara no tenia ni divuit anys. Ara en té vint-i-set i, segons ell mateix, probablement és el president provincial més jove del partit a tot l’Estat. L’arribada a la presidència, diu, no ha estat una maniobra brusca sinó un relleu orgànic després que Jaume Verai deixés el càrrec, ja que Ruiz era fins ara el secretari general i, per tant, el número dos.
Tot i la joventut, acumula més d’una dècada de militància, des que el 2013 es va incorporar a l’estructura juvenil del partit. Va créixer políticament al seu Empordà natal, però es va traslladar a Girona quan ja exercia responsabilitats internes. Assegura que no renuncia a les arrels, però que el centre de decisió requeria estar físicament a la capital. Entre la memòria televisiva, el relleu orgànic i la trajectòria precoç, s’hi dibuixa el primer bloc de l’entrevista: el perfil personal d’un dirigent que vol donar forma a una nova etapa del partit a Girona.
Quan el focus es desplaça cap al territori, Ruiz no tarda a fixar prioritats: la seguretat. Sosté que la demarcació viu una situació greu que la Generalitat no ha sabut resoldre i que el PP reclama, des de fa anys, la creació d’una regió policial nord amb més efectius i més mitjans. Argumenta que la combinació de tres factors —frontera, pressió turística i dispersió de municipis— fa imprescindible un reforç estable. Recorda que, a l’estiu, poblacions com Roses o Castelló d’Empúries doblen els habitants i que hi ha municipis massa petits per tenir policia local, fet que sobrecarrega els Mossos.
Assenyala que només hi ha cinc comissaries operatives a tota la demarcació i que els agents han de cobrir nuclis grans com Figueres, Roses o La Jonquera, alhora que atenen delictes associats a la frontera i al cultiu de marihuana. “Necessitem policies que gairebé només es dediquin a això, però no podem abandonar la seguretat ciutadana”, afirma. També defensa reforçar els controls d’estrangeria en estacions de tren, com ja passa a Figueres, i reclama que Girona ciutat en tingui. Segons ell, l’Estat ha de posar més recursos nacionals allà on la Generalitat no arriba.
El segon bloc de la conversa gira entorn de les ocupacions. Ruiz eleva el to i qualifica de vergonya que un propietari pugui perdre el control del seu habitatge mentre continua pagant impostos i subministraments. Recorda que el PP ha aprovat al Senat una llei que fixa el desallotjament en 24 hores en qualsevol cas, no només a la primera residència, i que el PSOE manté el text bloquejat al Congrés. Defensa també que els propietaris quedin exempts d’IBI, llum, gas i aigua mentre duri l’ocupació i que els jutjats tinguin més eines per resoldre ràpidament els conflictes.
Relaciona directament aquesta mesura amb el mercat de lloguer: “Si no garantim seguretat jurídica, la gent no posarà pisos al mercat i el problema continuarà”, adverteix. Diu que l’enduriment legal no és només una qüestió ideològica sinó un mecanisme per ampliar l’oferta d’habitatge.
El tercer eix de la crònica és polític i orgànic. Ruiz afirma que l’objectiu de la nova etapa és recuperar presència institucional i municipal allà on el partit l’ha perduda. Posa exemples: tornar a tenir representació a La Jonquera, reforçar-la allà on existeix —com a Roses o Castelló— i recuperar espai als consells comarcals, sobretot al de l’Alt Empordà. Per fer-ho, han activat la Ruta Gironina, una seqüència de trobades amb entitats i veïns per detectar problemes concrets i formular respostes a mida.
Quan l’entrevistador li retreu que la reivindicació de seguretat no és exclusiva del PP, Ruiz replica que, si tothom la demana i ningú la resol, potser ha arribat el moment de votar diferent. També defensa que el govern central pot pressionar, però que les competències són de la Generalitat i que, amb governs d’ERC, PSC i Junts, el bloqueig ha estat el mateix. “Potser cal començar a canviar el vot”, conclou.
L’entrevista es tanca igual que ha començat: amb to de casa i complicitat, recordant que el plató va ser el primer espai mediàtic del dirigent. Entre joventut i experiència, entre discurs territorial i confrontació política, la crònica deixa tres missatges centrals: la demanda d’una regió policial nord per reforçar la seguretat, la tolerància zero amb les ocupacions i la voluntat del PP de reconstruir la seva presència municipal i institucional a les comarques gironines.